Matinal Sant Magí -Puig Formigosa, 25 de febrer del 2018

Sortim una bona colla (uns 14) amb cotxe fins a les fonts de Sant Magí. Ens espera un matí fantàstic d’hivern i una bona matinal. Anem en dirección al Pi de la Fou, pi altíssim que despunta una mica més que la resta. Seguim el corriol pel mig del bosc, deixem Rocamora (bastant ensorrada) al nostre davant, fins arribar al coll del Llop, a 800 m d’alçada. Baixem fins trobar la carretera que ve de Miralles i seguim el PR-C3.  Travessem un parell de línies d’alta tensió, unes vinyes (del Torres segons un company) a 700 m, passem per l’enderrocat  Hostalet del Lladre i ens encarem ja cap el Puig Formigosa, en una pujada llarga i sostinguda, fins als seus 1002 m, el més alt de la zona. Bones vistes!!!

Baixem direcció a Montagut per un senderó dret i abrupte, que ens porta a les runes de les Cases Noves de Formigosa, amb el seu roure monumental. D’allí anem baixant ja per pista direcció a Esblada, passant pel llogaret de l’Albereda, i alguna antiga plantació de pelitre. Pugem cap al cementiri i d’allí seguim un senderó que es perd en una tanca que protegeix a futures tofoneres…L’hem de travessar dues vegades per retrobar-nos amb la pista que ens menarà altre cop al coll del Llop. D’allí tornem pel mateix caminet fins a les Fonts de Sant Magí.

Un total de 22 km, bons desnivells, i unes 5-6 hores de marxa, acompanyats d’un matí perfecte!!

 R.M

Caminada a la Punta Alta i concert del Gran Teatro Amaro, 19 de febrer del 2018

Els quasi 20 que som avui farem una matinal diferent, més curta per poder ser a les 12 al castell per sentir el concert organitzat pel Centre Excursionista. Com sempre sortim dels Pagesos de la Muralla, avui direcció a Figuerola. Quan som a l'ermita de Sant Salvador, ens decantem cap a l'era del Casagran, on un graffiters han fet de les seves a la barraca (Ho podrien fer a les paret de casa seva!). Continuem tot travessant el torrent de l'Argila, direcció Guialmons. Ens parem a esmorzar al corral del Gassol. Seguim amunt fins a trobar el camí de Guialmons a la Punta Alta (726 m) -està molt enfangat ja que una màquina l'ha remenat per eixamplar-lo. No hi acabem de pujar perquè el bosc no deixa veure res i continuem fins a sortir en una altra punta (714 m) des d'on sí que tenim unes bones vistes. Anem carenejant i fent altres puntes fins que davallem i sortim davant del mas de les Planes. Pugem cap a Sant Gallard pel costat del riu Gaià fins al molí de Baix, on ens fem la foto de grup. Pel camí Vell fem cap a Santa Coloma, on arribem a 3/4 de 12, just per anar al castell: a la sala dels arcs hi ha l'actuació del Gran Teatro Amaro. Són 3 holandesos i un català que ens fan un concert molt divertit. Per rematar la matinal: vermut per a tothom al pati del Castell.

Era del Casagran

Torrent de l'Argila

Corral del Gassol

Camí a la Punta Alta

Molí de Baix

Sortida a Andorra, 27-28 de gener del 2018

Al final només som tres els que fem la sortida a la muntanya. Però igualment marxem de Santa Coloma cap a Andorra a 2/4 de 10. Travessen tot Andorra fins al poblet del Serrat, on passat el poble hi ha l'entrada al Parc Natural de la Vall de Sorteny. Hi arribem just sense posar cadenes, ens hem trobat un cotxe que les posaven a 300 m del pàrquing. Carreguem les motxilles i comencem a caminar. Al principi la neu està molt xafada i podem anar sense raquetes, però un tros més amunt ja ens les hem de posar perquè no hi ha arribat tanta gent. Després de 3/4 d'hora arribem al refugi Borda de Sorteny, quasi colgat de neu. Ens instal·lem i dinem, després anem a fer un volt amb raquetes, però com que hem d'obrir traça no anem massa lluny i al cap de dues hores ja som altre cop al refugi. Acabem de passar la tarda jugant al dòmino. A l'hora de sopar el refugi està a tope: alguns només pugen a fer una fondue o una raclette se'n tornen. Nosaltres sopem el menú del refugi: puré de pastanaga i macarrons a dojo. A 2/4 de 10, a dormir.

Diumenge. Ens llevem a les 7, esmorzem i a les 8 i 10 sortim. Fa un dia molt clar, però també fa molt de fred. Obrim traça sobre neu pols i en alguns llocs ens ensorrem dos pams. Anem pujant cap a l'estany de l'Estanyó, hi arribem després de 3 hores i més de 400 m de desnivell. L'estany està colgat de gel i neu, perquè sabem que és allà, que si no ningú s'ho creu... Per davallar és més fàcil, ja tenim la traça feta i en poc més d'una hora ja som al refugi. Carreguem les quatre coses que hi havíem deixat i tirem cap al cotxe. Baixant sembla una rambla de tanta gent com puja cap el refugi. Sortim d'hora d'Andorra per no trobar cua. Quan som a la duana no hi ha ni un guàrdia civil, deuen voltar per les muntanyes buscant el president Puigdemont. Parem a dinar a Adrall i després directes a casa.