dijous, 16 d’agost de 2012

La sortida del 25è aniversari del Centre a La Pica d'Estats
ha estat un èxit.



I la paella a l'estany de Sotllo també.




Veiem-ne alguns detalls






Tot i que quan arribavem al campament queien gotes i que la pluja va fer varis intents seriosos de sabotejar la paella remullant la tarda, a la fí el sentit comú es va imposar i el Jordi Mestres ens va poder fer una demostració genial de cuina d'altura.
Dues paelles d'arròs consecutives (berenar i sopar) ens van agermanar vora del llac i a l'ombra de la Pica i d'algun núvol cançoner.


Tot començava el dissabte 11 d'Agost del 25è aniversari de la fundació del CEQ

El primer dia,  després de matinar i conduir durant unes 3 hores i mitja, a les 11 del matí ja erem a l'aparcament de la Vall Ferrera.a  1800m. I cap a les 12h del migdia, una vegada repartides les tendes a les motxilles dels més valents,  ens posavem en marxa uns 25 membes de l'Entitat.



La primera horeta vam pillar una assolellada de valent però de mica en mica el caminet va entrant a la vall i fins i tot alguns no ens vam poder estar d'un banyet refrescant al riu.


El campament per passar la primera nit (i l'última, de fet) l'instalavem vora el primer llac: L'estany de Sotllo, a 2346m. Després de la reconfortant paella, la resta de la tarda la vam passar esperant la familia Vallès amb la Carme, la Maria i el Jordi i el Josep Miserachs i el Pep Solé Tomàs que pujaven més tard. Una vesprada molt tranquila i una nit encara més serena carregada d'estrelles. Tothom va passar la nit com va poder però en general de manera prou confortable. Entre tendes del Centre, tendes particulars, toldos improvisats i vivacs  tots vam descansar lo suficient.

I de  matinada (cap a les 6:00) i encara fosc començavem a moure'ns. A les 6:30 puntuals, després d'un petit refrigeri, la caravana  encarava la dreta pujada que ens esperava fins el coll.

La primera foto ens la feia un espontani (de tants) a l'estany d'Estats.


La pujada, que remunta més de 500 metres, és dreta de debò. Però això no ens atura.



 




Port de Sotllo (2893m.). Parada tècnica. Beure aigua. Menjar alguna barreta. Esperar els més lents. Discutir qui va per la cresta i qui va pel caminet francès...




Les vistes des del Port de Sotllo comencen a ser espectaculars.



El camí més fàcil baixa uns 200m pel costat francès i després torna a pujar per trobar els que pugen del refugi de Pinet, l'altra ruta habitual d'ascenció a la Pica.

I el camí més complicat s'enfila per la cresta directa cap al cim. Exigeix una grimpadeta i falta de vertígen. És la ruta escollita pels que pateixen manca de seny. Un bé avui més aviat escàs.



Finalment ens retrobem tots a la colladeta del Pic Verdaguer (3125m) on alguns ja es desvien per celebrar al cim el seu primer 3000.



I finalment la Pica d'Estats. 3143 metres sobre el mar. El sostre de Catalunya.









Les vistes són insuperables i ens fan oblidar tot cançament.

Després de la foto d'aniversari i d'un bon i merescut esmorzar comencem el descens.

L'avantguarda del grup s'adelanta per assolir una darrera fita: El cim del Montcalm amb 3077m. On alguns fins i tot aprofitem la tranquilitat de l'indret per fer allò que mai fem de cara al vent en territori francès.

 I la foto del grup d'èlit.. I records de vivacs viscuts.





Les cames, a les quals encara els queda molta feina, ens porten de tornada al port de Sotllo, ara tots pel camí francès, des d'on cadascú al seu ritme desfem la tarterosa i costeruda pendent fins el campament.
congestes de neu al costat  francès,  més ombrívol, en ple més d'agost

el Guins d'Ase és un cim que alguns socis han trepitjat

No falta res, saps?

Un sevidor encara té temps de fer geocaching.
Cobejat  tresor, amagat en aquesta emburnia sota unes pedres
 i una mica apartat de la ruta,  que des que es va amagar el 2007
no ha rebut més de 7 o 8 visites.
Una petita exposició del que s'hi amaga.
Retrobament i dinar al campament.


L'estany de Sotllo amb el Monteixo al fons.

Els nens juguen a fer bombolletes.



I de tornada, carregats altra vegada amb els pianos, alguns amb la modalitat de la pata coja (el Pep Bartra) i qui més qui menys amb cruiximents, emprenem la caravana de tornada als cotxes.




I plens de joia, orgull i cruiximents fem la última parada conjunta al refugi de Vallferrera per prendre un refrigeri i compartir rialles, anècdotes i projectes de futur del Centre.



Aquí el nostre amic Pep és obsequiat amb un generós aplaudiment per la seva valentia baixant amb una lesió al genoll des de tant amunt i sense alentir el ritme de l'expedició.



FELIÇ ANIVERSARI I PER MOLTS ANYS 
 CENTRE EXCURSIONISTA QUERALT

Aquí teniu els enllaços a les fotos que va fer l'autor de l'escrit.

1er dia d'expedició

2on dia d'expedició


1 comentari: