dilluns, 8 d’agost del 2016

Cap de setmana al Vignemale 5-6-7 d'agost del 2016


Aquesta setmana tenim la sortida una mica lluny, a 400 km: al Parc Naturel du Pyrénées (França). Els 8 excursionistes sortim divendres a les 11 del matí direcció a Bielsa. Passat el túnel i ja a França, parem a dinar per després continuar cap a Lourdes, al poblet de Cauterets, i fins al pàrquing del Pont d'Espanya. Un lloc preciós amb molts salts d'aigua. Carreguem motxilles i comencem a caminar cap el llac de Gaube (1.725 m). Quan hi som ja hauríem de poder veure el Vignemale al fons, però està tapat per les boires. Voregem el llac i anem pujant dins la boira i no veiem el refugi Les Oulettes (2.151 m) fins que el tenim als nostres nassos. Arribem a 3/4 de 8 del vespre. Tothom ja està sopant, el nostre sopar ens els guardaven fins a les 8. Després de sopar preparem les motxilles per a l'endemà i a dormir que hi ha matines!
Dissabte. Ens llevem a les 5, esmorzem una miqueta i comencem a caminar amb els frontals. Amb claror de dia ja som al coll d'Ossoue (2.734 m), des d'on ja veiem el refugi Bayssellance (2.651 m) per on hem de passar. Després de reposar-hi una estoneta continuem tirant avall fins a trobar el camí que puja al cim. El seguim fins al començament de la glacera d'Ossoue, on ens posem els grampons per passar-la. Hi ha molta gent fent la mateixa ruta. Arribem al peu del cim, ens traiem els grampons i a partir d'aquí hem de grimpar. És el lloc més perillós perquè hi ha moltes pedres desfetes i la gent que està més amunt en poden fer caure. Arribem al Vignemale (3.298 m) sense cap problema. Són les 10. Fa un dia immillorable i tenim unes vistes espectaculars, ens hi estem una bona estona contemplant-les. A l'hora de tirar avall fem la desgrimpada vigilant molt perquè hi ha gent que està pujant. Un cop a la glacera ens tornem a posar els grampons i avall fins a trobar el camí del refugi Bayssellance, on parem a la 1 per dinar. Per a postres ens queda mitja hora de pujada fins al coll d'Ossoue i a partir d'aquí tot baixada fins al nostre refugi Les Oulettes, on arribem a les 4 de la tarda. Com que al refugi no hi ha dutxes, anem a refrescar-nos al riu. Passem la tarda prenent el sol i contemplant el majestuós Vignemale.
Diumenge. Ens llevem tard, a quarts de 7. Havent esmorzat anem avall fins el Pont d'Espanya, on fem una visita ràpida i cap a casa. Per tornar, ho fem per Viella i parem a dinar a Pont de Suert. A quarts de 6 ja som a Santa Coloma pensant en la propera sortida.


Pont d'Espanya

Llac Gaube







Refugi Les Oulettes



Coll d'Ossoue



De fons el Vignemale

Refugi Bayssellance





Glasera d'Ossoue









El cim









Coll d'Ossoue i el refugi Bayssellance


Vignemale 3298 alt.




Llac de Gaube





Refugi Bayssellance

Coll d'Ossoue i els Vignemales


Llac de Gaube i refugi Les Oulettes


El Vignemale





Llac Gaube


El Vignemale al fons



Pont d'Espanya




dimarts, 2 d’agost del 2016

Sortida al Valle de Tena 30-31 de juliol del 2016


A les 6 del matí sortim de Santa Coloma direcció al Valle de Tena. Parem a Biescas a esmorzar. Continuem una mica més fins a Piedrafita de Jaca, on deixem els cotxes i se'ns afegeixen dos companys més. Des d'aquí ja es veu la Peña Telera, però per arribar-hi hem de pujar un desnivell de 1.400 m. Els cinc que som avui comencem a caminar molt tard: a quarts d'11. Pel camí fins a l'ivó de Pedrfita trobem molta gent. A partir d'aquí comença a pujar molt dret. Enfilem per la canal de Cobacherizas: tot un pedregal fins al coll de Cachivirizas (2.387 m). Aquí es queda un company que no es troba gaire bé. El camí planeja una mica per la terrassa Cachivirizas, no apta per als qui pateixen de vertígen. Al final una grimpada per una paret fàcil. Anem tirant amunt i trobem moltes flors de la neu (edelweiss). Arribem al cim de Peña Telera (2.781 m.) a les 3.20. Parem i dimen amb unes vistes espectaculars. Comencem a davallar. Com que hem agafat molt calor, hem fet curt d'aigua i hem de fer peripècies per recollir-ne en alguna de les plaques de neu que trobem. Passem per l'ivó i ja no hi queda ningú. Arribem als cotxes a les 8 del vespre: sort que fa el dia llarg! Dos dels companys marxen cap a Pamplona i els altres tres anem fins a Sallent de Gallego, on agafem una pista fins a l'embassament de La Sarra. Passarem la nit a la furgo.
Ens llevem a les 6. Esmorzem i a 2/4 de 8 agafem el camí que puja al refugi Respomuso fins al trencall que va al pic Arriel, el nostre destí. Enfilem el barranc Garmo Negro, que puja molt dret per dins del bosc fins als prats de Soba, on planeja, però dura poc. Al nostre davant ja tenim el pic Arriel tapat per la boira. Anem pujant tarteres amunt per anar a trobar el coll de Soba. La boira cada vegada és més espessa. Perdem les fites, però anem tirant amunt. Quan les tornem a trobar, al peu del coll dicidim tirar avall, ja que per veure el mateix que aquí, o sigui, res. Davallem cap al prat, on fa sol, però les puntes continuen estant tapades. Arribem al cotxe d'hora. Fem un toc al bar del pàrquing i agafem carretera cap a casa, parant a dinar pel camí. Un altre dia, la muntanya encara hi serà.
Piedrafita de Jaca de fondo Peña Telera



Ivó de Piedrafita




Canal de Cobacherizas


Collado de Cachivirizas


Terraza de Cachivirizas






Enbalse de Búbal

Peña Telera 2781 alt.






Terraza de Cachivirizas





Canal de Cobacherizas






La Sarra

Cami a Respomuso


Barranc Garmo Negro

Prats de Soba

Pic Arriel