dimarts, 17 de juliol del 2018

Sortida al Besiberri Sud, 14-15 de juliol del 2018


Avui som tres el que sortim de Santa Coloma direcció a la boca sud del túnel de Viella. Pel camí parem a esmorzar al Puente de Montañana i després continuem fins al pàrquing del refugi Conangles, al costat del túnel de Viella. Aquí se'ns afegeixen dues companyes que ja estaven per la zona. A les 11 i 26 carreguem motxilles i per la pista de Besiberris comencem a enfilar-nos muntanya amunt. Pel camí anem trobant alguns salts d'aigua espectaculars. Arribem a l'estany de Besiberri, dalt d'un pla. Al fons, penjat, ja veiem el refugi.  Mitja hora més de pujadeta i ja som al refugi Nou de Besiberri. És lliure i el trobem quasi ple. Són poc més de les 2, hora de dinar. Per passar la tarda, un fa migdiada, uns altres tiren muntanya amunt cap al coll i jo vaig a l'Estanyet, que està sota el refugi. Quan quasi hi soc, sento com uns gemecs, però no veig res. Ja al refugi, sentim que s'atansa un helicòpter que va fent voltes per l'estany, fins que al final troben un home gran que havia caigut. Sembla que té el braç trencat. Anava sol i havia trucat al 112. Jo havia passat a uns 200 m d'on era. 
A les 8 sopem i a les 9, a dormir. Som 17 excursionistes que ens hem d'encabir en les 9 lliteres dobles. Ens hi anem col·locant capiculats. Quina nit de roncs, pets i calor!
Diumenge. A les 6, tothom dret. A les 7 comencem a pujar muntanya. Fa molt bon dia. Baixa aigua pertot arreu, no haurem de patir per trobar-ne. Aquest any hi ha molta neu i de seguida ens hem d'equipar per passar-hi. Molt millor xafar neu, si no, és tot un pedregal. La resta d'excursionistes que estaven al refugi i venien darrere nostre, han de fer mitja volta perquè no porten grampons. Després d'anar força estona per la neu, arribem a la tartera que puja al coll d'Abellers. La meitat la fem amb neu, i l'altra vigilant molt perquè es desfà tot (l'any passat no vam fer cim perquè els que baixaven feien caure moltes pedres i vam haver de recular). Quan som al coll, la pujada és molt més fàcil. Fem el cim de Besiberri Sud a les 9 i 45. Unes vistes espectaculars i un dia d'aquells que t'hi quedaries, però tirem fotos cap a totes bandes, la de grup i avall. Per baixar del coll hem d'anar molt en compte per no fer caure pedres. Per sort avui no puja ningú. Tot i així, no en fem caure cap. Baixada fàcil per la neu. A les 12 i 27 tornem a ser al refugi. Recollim quatre coses que havíem deixat i acabem de davallar fins al cotxe. Són les 2 i 20. Ens refresquem una mica al riu,  anem a buscar un restaurant per dinar i cap a casa (amb quinta tota l'hora perquè m'he quedat sense embrague!).



Barranc de Besiberris







Estany de Besiberri



Refugi Nou de Besiberri


L'Estanyet






El rescat


Diumenge a les 7 del matí


El nostre objectiu entre boires


Teló de fons: Molieres, la Forcanada, Maledetas, Tempestades, Aneto...



La tartera




Coll  i pic d'Abellers








Besiberri Sud,  3.030 alt.






diumenge, 8 de juliol del 2018

Sortida al Cotiella, 6 i 7 de juliol del 2018

En aquesta sortida som poquets, només quatre, els que divendres després de dinar, a les 3, agafem carretera cap a Seira, a 20 km de Benasque. Quan hi arribem, ens desviem cap a Barbaruens. A l'entrada del poble comença una pista no gaire bona, ja que és t de grava solta i el cotxe patina. En fem un bon tros fins al primer pàrquing. Són les 6 de la tarda quan comencem a caminar. Agafem el GR que puja del poble i per dins el bosc, amb molta xafogor, anem pujant de valent amunt. Travessem alguns barrancs i cornises amb algunes caigudes espectaculars (el salt de Gargallaso). Quan som al coll d'Armeña (1.906 m) ja veiem el refugi al peu d'unes parets impressionants. Hem de baixar una mica cap a la bassa d'Armeña, on trobem un fotimer de pins trencats que es va endur una allau. A 1/4 de 9 ja som al refugi lliure d'Armeña. Només hi ha una parella instal·lada i hi ha lloc de sobres. Fem foc, sopem, la fem petar una estona i a les 10 anem a dormir, havent deixat una mica de menjar per a la rata cellarda (lirón) que viu al refugi, tal i com un escrit avisa que es faci perquè no toqui les motxilles. 
Dissabte. Ens llevem a les 6, esmorzem i a 3/4 de 7 comencem a pujar muntanya. Quan sortim al primer repetjó ja veiem el nostre objectiu, molt amunt. Anem pujant terrasses. El terreny és molt irregular i està ple de dolines (forats per on s'escola l'aigua). Trobem molt poca neu, només n'hem de travessar dues llengües. Arribem a la tartera que puja al coll de Cotiella (2.664 m), l'últim tros és una grimpada. A partir d'aquí hi ha dos camins per a pujar al cim: escalant per unes xemeneies o, el que fem nosaltres, fent una mica de volta per anar a la Colladeta (2.714 m). Pugem els últims 200 m tranquil·lament. A les 10 fem cim. Fa molt bon hora. Hi ha una mica de boirina però tenim unes vistes espectaculars. Ens hi estem una estona contemplant-les, fem la foto de grup i altra vegada avall. A les 12 tornem a ser al refugi. Mengem una mica, recollim els trastos que havíem deixat i comencem a davallar. Pel camí trobem molta gent que puja, sort que hi vam anar en divendres, si no, no hi hauríem cabut. A les 2 ja som al cotxe, amb els genolls una mica castigats. Baixem fins a Campo, el primer poble una mica gran, i acabem la sortida dinant al restaurant Cotiella.


 





Coll de Armeña


El refugi al fons


Bassa de Armeña



Refugi lliure de Armeña





El Cotiella









Coll de Cotiella


La Colladeta




Cotiella 2.912 alt.