dimecres, 29 de juny de 2011

SANTA COLOMA – MONTSERRAT

El centre excursionista tanca aquest període amb matrícula d’honor d’incloure aquesta nocturna que ja hauria de ser també clàssica de cada any, per què Montserrat, sigues creient o no, és una passada.
Nois l’organització un 10. El divendres dia 17 ens trobem a les 10 del vespre al bar Montserrat. En poc temps i per art de màgia surt una llista de queviures, uns voluntaris per anar a comprar, uns altres per portar-los als punts concrets. Està previst parar a la Censada per sopar, a la Pobla de Claramunt a fer el ressopó i al puntejar el dia a Can Massana, per esmorzar.


Després de fer-nos la foto a la plaça Major de Santa Coloma, carreguem la petita motxilla a l’esquena que hi portem l’entrepà del sopar, una ampolla d’aigua, el frontal o lot, una jaqueta prima, un cangur i un buf prim, per si tenim fred. N’hi ha que porten més per què no sabien que hi hauria tan suport a punts concrets del camí. Som un total de 26 i dos gossos la Tuca del Joan Antich i el Llop del Solé.
Estic segura que hauríem sigut més encara, però motius familiars, de feina, de responsabilitat, de salut, etc... fan que no et puguis apuntar. No patiu amb l’èxit d’aquest any segur es torna a repetir.
Portem un bon ritme. Anem pel camí de la depuradora i cap a Bellprat. Després de travessar el bord de la Farrera i a mitja pujada dues del grup han de tornar al poble per problema familiar. Els demés continuem desitjant no sigui res creu. Pugem al Castell de Queralt pel camí de l’obaga, és un sender molt bonic i aquest any més encara, hi ha molt boix. La pujada és forta i en algun tram has de posar les mans a terra per pujar més bé. La Tuca i el Llop, ens passen pels costats i ens freguen les cames i has de parar i esquivar-los. Anem equipats amb bastons plegables i alguns fets a mà. Va bé el bastó, no carregues tant les cames.

En arribar al peu de l’església de Sant Jaume, fem una parada per esperar els que venen al darrera. Bevem aigua i mengem una mica, ens espera una bona tongada abans de sopar. Uns quants comencem a caminar, tot d’una sentim que ens criden, ens hem errat de camí, hem de recular i pujar un tros de més, en lloc d’agafar el camí de la dreta, tirem recte pel de l’esquerra això que ho sabem que és el de la dreta, però parlant ens despistem. No passa res. Ara encara s’hi veu i podem contemplar el paisatge, però no ens queda gaire. Tenim un ramat de bens al davant, toca fermar els gossos, és curiós ara no se’n veuen gaires, tan bé que anirien per netejar el sota bosc i les rases. No podem evitar alguna caiguda i tortes de peu, una bona vena ben estreta i a continuar. Esperem i desitgem una pronta recuperació.
Sentim cotxes, la carretera és a baix, això vol dir que arribem a la Censada (casa de colònies de Sta. Margarida de Montbui) lloc de sopar. Veiem al Pons i la Mercè Padró. És d’agrair aquest suport. I arriba el Jordi Vallés, ve de Montserrat. Als vols de les 5 de la tarda ha anat a deixar el cotxe i ha fet el camí corrent fins trobar-nos a nosaltres i ara continuarà a peu.




Tenim la cervesa o coca-cola a punt i fresca, un tall de pastís de xocolata fet per la Mercè, plàtans, taronges, cireres, fruits secs, xocolata amb llet i sense i el cafè no pot faltar i a més anant de nit. L’ambient és de festa, de bon humor. Alguns, per diferents motius pleguen, marxen cap a casa, han fet un tram bonic i de dia. Ara ja és fosc i continuem amb els frontals. Portem la jaqueta, per poca estona, fa una nit esplèndida. Trobem una colla de jovent que posen pistes, hi deu haver gent a la casa de colònies. Hem de vigilar a on posem els peus hi ha caques de cavall i tolls d’aigua, la Tuca i el Llop encantats, es remullen. Dos de la colla es treuen les botes i caminen una estona. Ens fa molta gràcia veure una cuqueta de llum i en girar-te veure tots els frontals com si fóssim també cuques que caminen i els ulls dels gossos quant venen de cara, es veuen brillants. El cant dels ocells i de rossinyols i d’altres sorolls que penses, si anés sola agafaria por, seran els famosos gamosins?. Tens temps de parlar amb la gent i ara ho fas amb aquest i ara amb l’altre. Ens ho passem bé.



Abans d’arribar a la Pobla música de Manolo Escobar de fons, estant de festa. A la Pobla hi ha la Teresa i el Pons de suport i ens porten coca que ha fet l’Anna Esplugas que està deliciosa i tot el demés que ha sobrat de l’hora de sopar, prenem provisions, encara ens queda camí, fem doble cafè i amb sucre, no podem tenir son. Ens deixen uns quants i la Tuca i el Llop també. El Sole a la tarda del dissabte també va deixar un cotxe a la Pobla i va venir amb bici cap a Sta. Coloma per fer el camí a peu amb nosaltres i tenir un cotxe de suport a la Pobla, si és que comptem amb tot xapó!! Per la bona organització i de disposar de gent valenta.

No ens podem perdre de cap de les maneres el Jordi i d’altres porten GPS, però en arribar a una urbanització de Can Massana, hi ha carrers que tots són iguals i dubtem, però seguim endavant. Són xalets que tots tenen gossos que no callen. La Carme Casas i la Montse Custodi ens vénen a rebre, ara hem de baixar per rases, com si féssim una via ferrada i assolim el nostre objectiu, arribar a Can Massana a punta de dia. Tenim el tercer suport tècnic. Al cotxe de la Montse hi ha de tot, tornem a menjar coca de l’Anna, cafè, xocolata i ametlles. Ja hem esmorzat i s’ha fet de dia. Ens han faltat cerveses, un altre any en comprarem més. Una part del grup agafa el cotxe per anar a Montserrat i els demés continuem, també ve la Carme i la Montse. Seguim el camí fins a Santa Cecília, baixem a la carretera i agafem el camí dels degutalls, n’hi ha un grup que vol fer un altre recorregut i passen per les puntes de l’elefant, la panxa del Bisbe.... fins arribar al Monestir per les escales. Molt bé, cada u ha fet, dins les seves possibilitats, el que ha pogut o volgut, això és el bonic. Ara haurem de seguir les nostres vides però la satisfacció de haver arribat a Montserrat és una passada i la gent ha raspós com mai, ens ha quedat un molt bon record de l’experiència i volem repetir-la l’any vinent. Gràcies Centre.

També hem anat, uns quants a posar un ciri a la Moreneta i a donar-li les gràcies per tot. Cada u de nosaltres, te histories diferents, poseu els vostres comentaris a la web del Centre.

El Centre Excursionista vol agrair a tota la gent que ha col·laborat desinteressadament amb els habituallaments, sense ells no haguéssim assolit el nostre objectiu: arribar a MONTSERRAT. Gràcies.

Text: Fina Malet.

Fotos: Mónica Orpí

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada