dimarts, 17 d’abril de 2012

Matinal Sta Maria de Miralles-Riera de Carme-Orpi-Sta Maria de Miralles

Seguir la Riera del Carme és la sortida que hem fet avui dia 15 d’abril de 2012 amb el centre,. S’ha d’escriure amb lletra gran. Sempre havia sentit a dir que aquesta zona de Miralles- Carme- Orpí valia la pena, doncs sí.
Hem sortit de la muralla a les 8 i deu minuts amb tres cotxes. Som 17 de colla, porta l’excursió el Pepis Mateu. Portem pares, mares i fills, ens manca presència juvenil, aquest dormen el diumenge al matí, si han sortit de marxa el dissabte.
Aparquem a l’Església de Sant Romà de Miralles. Uns xiprers ven retallats envolten aquest paratge. Hi ha una masia i al seu darrera l’Església. Es esmentada l’any 1413. Ha sofert diverses reformes i l’any 1925 fan el campanar d’espadanya que no en tenia.
Ens dirigim cap a la Riera del Carme. Passem per una vinya immensa i pensem per esporgar-la el munt de dies i el munt de mans que necessiten. Pensem que si hi ha una màquina per collir raïm, també n’hi deu haver una per esporgar i el Joan a la fira de Zaragossa en va veure una que talla per les vores i després, s’ha de repassar manualment.
Veiem un munt de masies, algunes de caigudes, d’altres ben arreglades. Comencem a veure la Riera, primer unes bassetes tot el terra de pedra natural i un petit saltant d’aigua, preciós. Però encara venia l’altre part, veure el munt de basses fondes i el brunzit de l’aigua baixant riera a ball.
Ens parem a esmorzar i la sorpresa, dos nois de Viladecans (Barna) fent barranquisme hem gaudit com a camells veient-los saltar sense por cap a l’aigua. Un de la nostra colla també s’ha banyat, però poc, l’aigua es freda. Hem compartit esmorzar, una motxilla amb entrepans ha quedat al cotxe, sort que anant en colla es comparteix tot. El gos del Pep, el Llop ha marxat i segons ens explica, de petit, el va tirar un parell de vegades a l’aigua i no li va agradar i ara te pànic i quan veu l’aigua s’escapa.
Baixem fins a peu de riera, tornem a pujar i travessem arbres caiguts de la ventada per sota, pel damunt, fins arribar a una petita resclosa que canalitzaven l’aigua cap a la bassa del molí de baix. Ara hi ha arbres plantats i el molí, modificat amb totxos, posa propietat privada. Més endavant trobem, suposem el manantial de l’aigua Bona. Aquesta devia està canalitzada fins a peu de carretera per embotellar-la. Recordem els camions que passaven per Sta. Coloma carregats amb l’aigua d’aquesta marca. Ara està tancada.
Santa Càndia ens queda a mà esquerra. Ens enfilem per un camí molt dret i veiem aixetes dins de uns tubs que demostren que per sota passa l’aigua. Esbufeguem de la pujada, però per fer drecera encara en fem una de més difícil, sort que no mires ni al davant ni al darrera, sols vigiles a on fiques els peus i quan aixeques la mirada ja arribes a dalt, en aquest cas al castell d’Orpí, ara convertit en restaurant. Ens ve al pensament una excursió de l’any 2003 feta pels vols d’Orpí que vam xafar fang tota l’estona i en tornar a la casa de la Maria Soler i el Pere, ens vam treure el fang de les botes amb una mànega, amb troncs o fregant a l’herba o a les pedres.
Retratem una barraca de pedra seca molt maca que ens trobem pel camí per penjar-la a Internet, resulta que hi ha un registre d’aquestes edificacions. De la nostra terra no n’hi ha cap. Ara els hi posarem.
El Jordi Vallès ens telefona per trobar-nos, ve corrents de Sta. Coloma. També rebem trucada del Josep Miserachs des de Santiago de Compostel·là a la Missa del Peregrí. Ha fet un tros de camí.
El Jordi ja s’ha ajuntat amb nosaltres. Anem a la font de Sant Romà bevem aigua fresca i arribem als cotxes.
Aquest excursió la tornarem a repetir per que ens ha agradat a tots. No hi falteu a la propera, us encantarà





Per baixar el track cliclar a l'enllaç:

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada