dimarts, 8 d’agost de 2017

Sortida al Balcó de Pineta, 5-6 d'agost del 2017



Per celebrar el 30è aniversari del Centre Excursionista Queralt, fem un sortida al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut. Som molta gent: 25 sortim plegats i 3 ens els trobarem allí.
A les 7 del matí marxem cap a Aïnsa, on parem per esmorzar. Després continuem per una carretereta cap al Parador Nacional de  Bielsa i deixem els cotxes en un pàrquing. La predicció del temps és de tempestes a la tarda i també a la matinada de diumenge. A les 12 comencem a caminar per la vall de Pineta, amb els salts d'aigua del Cinca al fons. Són més de quatre hores de pujada molt dreta, fent ziga-zagues. Ens parem a dinar al costat d'un rierol, a mitja pujada. Després d'un "cremaet" que ens ha portat un company, continuem amunt. Sort que no fa el dia clar!, tot i això suem la cansalada. Arribem a dalt del balcó de Pineta i ja ens hi esperen dos companys que ja havien marxat divendres.
Hem fet 1.200 m de desnivell en 4 km de recorregut. En un marc de bellesa sense igual amb la vall de Pineta, la glacera del Mont Perdut, el Cilindre, els Astazu... (el nostre destí) fem un escampall de tendes aprofitant alguns bivacs ja fets. Encara ens queda molta tarda per anar a fer un volt fins a l'estany Marboré. Quatre valents encara pugen a dalt la pica de Pineta (2.865 m). Tornant cap el campament base, trobem sota un bloc de pedra un refugi que pot servir d'aixopluc. Ha fet molt bona tarda, però a les valls del costat hi ha hagut tempestes. A les 8 fem una rotllana i sopem. Ens acabem el "cremaet". A quarts de 10, cadascú cap a la seva tenda a dormir.
A les 12, em desperten els trons i llamps i la pedra i pluja que cau. Tinc la tenda plena d'aigua. Obro la cremallera i les botes ja estan surant per allà fora. Vaig a buscar aixopluc a les altres tendes, però estan si fa no fa. Uns quants decidim salvar el que puguem  i anar al refugi que hem trobat a la tarda. Molls i alguns sense roba seca, ens amunteguem, ens tapem amb les mantes tèrmiques i passem una nit de mil dimonis. Quan punteja el dia, deixa de ploure. Anem a veure la resta de companys que han passat la nit com han pogut. Desmoralitzats, no tenim ganes d'anar a fer els dos cims que hi ha allà mateix. Desmuntem les tendes de dins els bassals d'aigua, escorrem els sacs i la roba que s'havia quedat a les tendes. Carreguem motxilles, amb més pes del que havíem pujat, i comencem a davallar cap al refugi. Baixa molta aigua per tot arreu. El dia no és clar, però el camí està bé i segur per baixar.
Quan arribem als cotxes es posa a ploure. Ens canviem i anem al refugi a veure si ens poden donar més d'hora el dinar, ja que l'havíem reservat per a les 4 de la tarda. A les 2 ja hem fet el dinar d'aniversari i podem agafar els cotxes cap a casa. Hem tingut una sortida inoblidable.
PS. A la vall del costat, al refugi de la Renclusa, han hagut d'auxiliar uns 90 excursionistes.


Vall del Pineta



Salts d'aigua del Cinca




















Encara hi ha qui té ganes de ballar

Balcó de Pineta


La Vall de Pineta



Al fons, els Astazu







El Cilindre

Mont Perdut

Pica de Pineta  2.866 alt.






A la una

A les dues

A les quatre

A les sis


A les set del matí



























An perdut la nit???



0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada