dimarts, 17 d’abril del 2012

Matinal Sta Maria de Miralles-Riera de Carme-Orpi-Sta Maria de Miralles

Seguir la Riera del Carme és la sortida que hem fet avui dia 15 d’abril de 2012 amb el centre,. S’ha d’escriure amb lletra gran. Sempre havia sentit a dir que aquesta zona de Miralles- Carme- Orpí valia la pena, doncs sí.
Hem sortit de la muralla a les 8 i deu minuts amb tres cotxes. Som 17 de colla, porta l’excursió el Pepis Mateu. Portem pares, mares i fills, ens manca presència juvenil, aquest dormen el diumenge al matí, si han sortit de marxa el dissabte.
Aparquem a l’Església de Sant Romà de Miralles. Uns xiprers ven retallats envolten aquest paratge. Hi ha una masia i al seu darrera l’Església. Es esmentada l’any 1413. Ha sofert diverses reformes i l’any 1925 fan el campanar d’espadanya que no en tenia.
Ens dirigim cap a la Riera del Carme. Passem per una vinya immensa i pensem per esporgar-la el munt de dies i el munt de mans que necessiten. Pensem que si hi ha una màquina per collir raïm, també n’hi deu haver una per esporgar i el Joan a la fira de Zaragossa en va veure una que talla per les vores i després, s’ha de repassar manualment.
Veiem un munt de masies, algunes de caigudes, d’altres ben arreglades. Comencem a veure la Riera, primer unes bassetes tot el terra de pedra natural i un petit saltant d’aigua, preciós. Però encara venia l’altre part, veure el munt de basses fondes i el brunzit de l’aigua baixant riera a ball.
Ens parem a esmorzar i la sorpresa, dos nois de Viladecans (Barna) fent barranquisme hem gaudit com a camells veient-los saltar sense por cap a l’aigua. Un de la nostra colla també s’ha banyat, però poc, l’aigua es freda. Hem compartit esmorzar, una motxilla amb entrepans ha quedat al cotxe, sort que anant en colla es comparteix tot. El gos del Pep, el Llop ha marxat i segons ens explica, de petit, el va tirar un parell de vegades a l’aigua i no li va agradar i ara te pànic i quan veu l’aigua s’escapa.
Baixem fins a peu de riera, tornem a pujar i travessem arbres caiguts de la ventada per sota, pel damunt, fins arribar a una petita resclosa que canalitzaven l’aigua cap a la bassa del molí de baix. Ara hi ha arbres plantats i el molí, modificat amb totxos, posa propietat privada. Més endavant trobem, suposem el manantial de l’aigua Bona. Aquesta devia està canalitzada fins a peu de carretera per embotellar-la. Recordem els camions que passaven per Sta. Coloma carregats amb l’aigua d’aquesta marca. Ara està tancada.
Santa Càndia ens queda a mà esquerra. Ens enfilem per un camí molt dret i veiem aixetes dins de uns tubs que demostren que per sota passa l’aigua. Esbufeguem de la pujada, però per fer drecera encara en fem una de més difícil, sort que no mires ni al davant ni al darrera, sols vigiles a on fiques els peus i quan aixeques la mirada ja arribes a dalt, en aquest cas al castell d’Orpí, ara convertit en restaurant. Ens ve al pensament una excursió de l’any 2003 feta pels vols d’Orpí que vam xafar fang tota l’estona i en tornar a la casa de la Maria Soler i el Pere, ens vam treure el fang de les botes amb una mànega, amb troncs o fregant a l’herba o a les pedres.
Retratem una barraca de pedra seca molt maca que ens trobem pel camí per penjar-la a Internet, resulta que hi ha un registre d’aquestes edificacions. De la nostra terra no n’hi ha cap. Ara els hi posarem.
El Jordi Vallès ens telefona per trobar-nos, ve corrents de Sta. Coloma. També rebem trucada del Josep Miserachs des de Santiago de Compostel·là a la Missa del Peregrí. Ha fet un tros de camí.
El Jordi ja s’ha ajuntat amb nosaltres. Anem a la font de Sant Romà bevem aigua fresca i arribem als cotxes.
Aquest excursió la tornarem a repetir per que ens ha agradat a tots. No hi falteu a la propera, us encantarà





Per baixar el track cliclar a l'enllaç:

dijous, 5 d’abril del 2012

A la sortida del diumengue 1 d'Abril erem 13 de colla ens trobem a les 8 del matí a la muralla. Porta l’excursió el Josep Miserachs. Agafem 3 cotxes per anar a La Llacuna.
És curiós els records que tenim del molí de vent que hi ha tot just entrar al poble, molts en tenim fotos, qui ho havia de dir que ara en tindríem tants a pocs metres de casa nostra i molt més grans.
Fa un dia ideal. Deixem els cotxes als col·legis i ens enfilem cap al castell de Vilademàger. Contemplem la vista i ens fem una foto. Prosseguim el camí i passem pel costat de l’Església de Sant Pere de Màger.
Els arços blancs estan replets de flors i el romaní comença a florir. Anem pujant i no se a quin punt del camí ens parem a esmorzar. També foto i per sortir tots s’ha de preparar no se de qui va ser la idea de penjar la màquina de retratar a la branca d’un arbre, cosa que no funcionà degut al vent, no s’estava quieta, solució el que tira la foto no surt. Seguim el GR 172 fins arribar al Puig Castellar que hi ha un repetidor, una caseta de fusta a on a l’estiu vigilen si hi ha algun foc. Agafem el GR 92.5 Arribem a la font de les Canals. Bevem i ens mullem una mica. Al costat hi ha una bassa i un hort abandonat. Es veu un tub al costat del camí que deuen agafar aigua de la font per portar-la a un altre lloc més  a prop del poble.
Entrem a la plana d’Ancosa i podem veure el famós roure. Segons expliquen el roure te una cavitat i allí hi posaven les criatures petites per treure malalties i omplir-les d’energia positiva. Uns quants agosarats s’enfilen a dalt. En aquesta cavitat hi ha aigua. Ens ajuntem 4 de colla per abraçar-lo.
Ens desviem una mica del camí per anar al avenc que te 32 m de profunditat i ha sigut explorat vàries vegades, la última per a fer tasques de neteja. S’ha comprovat fins a on van les aigües de les pluges que es filtren per ell i per mitjà de donar color a l’aigua, aquesta s’ha trobat a Carme Capellades. Desfem el camí i arriben a les ruïnes del Monestir  de Santa Maria de Valldaura, son 4 pedres caigudes, tot abandonat, expliquen que per manca d’aigua van anar cap a Santes Creus.
Hi ha moltes alzines en aquesta zona.
Passem pel costat d’una masia que hi ha un pou molt original.
Arribem a la Torrebusqueta. Passem pel molí del Nin a on hi ha un arbre considerable que te un braços enormes. Arribem a La Llacuna i parem a cala Maria a fer el vermut. Com que anem 6 Joseps i una Fina ens toca pagar el Sant.
Ens ho hem passat molt bé i l’excursió ha valgut la pena.
        
Per baixar el track cliclar l'enllaç: