dimarts, 31 de juliol del 2018

Sortida al Palas, 28-29 de juliol del 2018


Dissabte a les 9 del matí sortim de Santa Coloma cap a Sabiñánigo, on hem de recollir una companya. Després de fer una tapa continuem cap a la frontera amb França al coll de Pourtalet. Baixem un 6 km i deixem el cotxe a la vora de la carretera. Són les 2 quan carreguem motxilles i comencem a remuntar a l'ombra d'una fageda, però de seguida se'ns acaba. No fa molta calor i quan portem una hora caminant, ens aturem a dinar a l'ombra d'una roca. Continuem pujant per la vora del riu d'Arrious fins al coll del mateix nom, a 2.259 m. Aquí ens desviem cap al llac d'Arrious per passar el pas d'Ortegui: un tros de camí penjat amb un cable de passamà. Una mica més amunt sortim dalt d'una punta on tenim a la vista el refugi i el llac d'Arremolit, i l'imponent Palas. Baixem fins al refugi (2.280 m), que és molt petit i està ple. Són les 5. Ens instal·lem i fem la cerveseta remullant-nos els peus al llac. A les 7 de la tarda ens donen el sopar a fora del refugi. Quan marxa el sol, la temperatura cau en picat. Ens estem una estona dins el minirefugi i anem a dormir en una tenda amb lliteres per  a 18 persones. A la nit fa vent i les lliteres semblen gronxadors i no dormim gaire.
Diumenge. Ens llevem amb una lluna plena, núvols i vent. Esmorzem i a les 7 i 20, tapadets, comencem a caminar. Avui fem una circular. Anem cap al llac Palas i anem pujant terrassetes fins a la bretxa dels Geodésicos. Travessem uns metres de neu  aquí comença la cresta dels Geodésicos, on, en alguns trams, és molt exposada i hem d'anar en compte. De mica en mica l'anem superant i fem el cim Palas (2.974 m) a 2/4 d'11. El vent ha parat i tenim unes vistes espectaculars. Mengem una mica i, mentre ho fem, puja un grup del bascos pel camí que hem de fer al baixar. Esperem que arribin i així ens podran tirar la foto, perquè al cim no hi ha lloc per poder plantar la càmera. Feta la foto, comencem a davallar vigilant a no fer caure pedres ja que es desfà tot. Arribem al pas difícil: la xemeneia Ledormeur, que fem sense cap problema. Baixem fins al coll de Palas i més avall trobem neu molt desfeta. Arribem al refugi a les 3. Mengem una truita amb formatge, que és l'únic que ens ha volgut fer l'encarregada del refugi. Recuperats, continuem baixant fins al cotxe, on fem cap a les 6. Una mica tard, ja que hem perdut molt de temps als passos difícils. Ha valgut la pena: un lloc espectacular.



Riu d'Arrious




Coll d'Arrious 2.259 att.


Llac d'Arrious

El Palas

Llac d'Artouste


Pas d'Ortegui





El Palas, llac i refugi Arremolit







El Palas a les 7 del mati






Brecha dels Geodesicos



Cresta de los Geodesicos






Palas 2974



Llacs Arriels

Xemeneia Ledormeur

Baixan el coll Palas


dimarts, 17 de juliol del 2018

Sortida al Besiberri Sud, 14-15 de juliol del 2018


Avui som tres el que sortim de Santa Coloma direcció a la boca sud del túnel de Viella. Pel camí parem a esmorzar al Puente de Montañana i després continuem fins al pàrquing del refugi Conangles, al costat del túnel de Viella. Aquí se'ns afegeixen dues companyes que ja estaven per la zona. A les 11 i 26 carreguem motxilles i per la pista de Besiberris comencem a enfilar-nos muntanya amunt. Pel camí anem trobant alguns salts d'aigua espectaculars. Arribem a l'estany de Besiberri, dalt d'un pla. Al fons, penjat, ja veiem el refugi.  Mitja hora més de pujadeta i ja som al refugi Nou de Besiberri. És lliure i el trobem quasi ple. Són poc més de les 2, hora de dinar. Per passar la tarda, un fa migdiada, uns altres tiren muntanya amunt cap al coll i jo vaig a l'Estanyet, que està sota el refugi. Quan quasi hi soc, sento com uns gemecs, però no veig res. Ja al refugi, sentim que s'atansa un helicòpter que va fent voltes per l'estany, fins que al final troben un home gran que havia caigut. Sembla que té el braç trencat. Anava sol i havia trucat al 112. Jo havia passat a uns 200 m d'on era. 
A les 8 sopem i a les 9, a dormir. Som 17 excursionistes que ens hem d'encabir en les 9 lliteres dobles. Ens hi anem col·locant capiculats. Quina nit de roncs, pets i calor!
Diumenge. A les 6, tothom dret. A les 7 comencem a pujar muntanya. Fa molt bon dia. Baixa aigua pertot arreu, no haurem de patir per trobar-ne. Aquest any hi ha molta neu i de seguida ens hem d'equipar per passar-hi. Molt millor xafar neu, si no, és tot un pedregal. La resta d'excursionistes que estaven al refugi i venien darrere nostre, han de fer mitja volta perquè no porten grampons. Després d'anar força estona per la neu, arribem a la tartera que puja al coll d'Abellers. La meitat la fem amb neu, i l'altra vigilant molt perquè es desfà tot (l'any passat no vam fer cim perquè els que baixaven feien caure moltes pedres i vam haver de recular). Quan som al coll, la pujada és molt més fàcil. Fem el cim de Besiberri Sud a les 9 i 45. Unes vistes espectaculars i un dia d'aquells que t'hi quedaries, però tirem fotos cap a totes bandes, la de grup i avall. Per baixar del coll hem d'anar molt en compte per no fer caure pedres. Per sort avui no puja ningú. Tot i així, no en fem caure cap. Baixada fàcil per la neu. A les 12 i 27 tornem a ser al refugi. Recollim quatre coses que havíem deixat i acabem de davallar fins al cotxe. Són les 2 i 20. Ens refresquem una mica al riu,  anem a buscar un restaurant per dinar i cap a casa (amb quinta tota l'hora perquè m'he quedat sense embrague!).



Barranc de Besiberris







Estany de Besiberri



Refugi Nou de Besiberri


L'Estanyet






El rescat


Diumenge a les 7 del matí


El nostre objectiu entre boires


Teló de fons: Molieres, la Forcanada, Maledetas, Tempestades, Aneto...



La tartera




Coll  i pic d'Abellers








Besiberri Sud,  3.030 alt.