diumenge, 13 de setembre del 2020

Sortida al Tuc Mulleres, 12 de setembre del 2020

Avui fem un pujaibaixa. Sortim a les 6 del matí direcció a Viella. A 1/4 de 9 ja estem aparcant sobre la boca sud del túnel. Aquest pic no té pèrdua, des del pàrquing ja es veu. Tota l'estona hem de pujar pel barranc de Mulleres. Són 2/4 de 9 quan comencem ruta. De seguida entrem en un bosc espectacular i passem per uns salts d'aigua molt macos. Més amunt entrem al pla dels Aiguamolls i més endavant superem un salt d'aigua i entrem a la zona pedregosa. Parem a esmorzar a l'ombra d'una roca molt gran. A partir d'aquí el camí està molt fressat, però avui no ens podrem perdre perquè sembla les Rambles. Continuem pujant i arribem als estanys Mulleres (quatre de seguits). Per sobre nostre queda el refugi lliure, no hi passarem. Anem vorejant els llacs i remuntem el camí de blocs fins arribar al peu del coll. Hem de fer una grimpada per superar-lo. Una vegada a dalt, només hem de crestejar fàcilment fins al cim. Són 2/4 de 2 quan arribem al Tuc Mulleres (3.009 m). Hi ha més de 20 excursionistes escampats pel cim. Tenim unes vistes espectaculars: l'Aneto quasi a tocar i una infinitat de muntanyes. Després de fer-nos la foto de grup, dinem. N'hi ha un parell que no estan cansats, baixen fins al coll i pugen al Cap de Toro (2.971 m). Ens reunim tots al coll i fem la desgrimpada -vigilant molt- fins al camí de blocs, on trobem un grup amb els qui havíem estat parlant al cim, estan trucant als bombers perquè una de les noies s'ha torçat un turmell. Al cap de 20 minuts l'helicòpter ja l'està recollint. Nosaltres anem baixant a poc a poc, tot fent paradetes perquè la baixada és molt llarga. A les 6 i 10 ja som al pàrquing; una mica cansats pels 15 quilòmetres i el 1.415 m de desnivell que hem fet. Ens canviem i al primer bar que trobem parem a fer la cerveseta per celebrar-ho.







Al fons Tuc Mulleres

Estany Mulleres







Coll Mulleres i pic Cap de Toro

Aneto


Estanys Mulleres
















dimarts, 8 de setembre del 2020

Sortida al Malpas, 4-5-6 de setembre

Divendres. Som 6  els excursionistes que avui marxem a les 6 de la tarda cap a Benasque (Osca). Farem nit a l'alberg de l'Escola de Muntanya de Benasque. Per sopar anem a fer una pizza al poble, que el trobem molt animat. A les 11, a dormir.
Dissabte. A les 6 el matí ens toca el despertador. Esmorzem i ens fem algun entrepà per més tard. Agafem els cotxes i anem fins al final de la carretera, on hi ha el pàrquing Llanos de l'Hospital. Encara pràcticament no havíem baixat del cotxe quan se'ns atura una patrulla de la Guàrdia Civil ens diu que hem de posar-nos la mascareta per carregar-nos les motxilles, perquè quan les tenim a l'esquena ja és una activitat esportiva i no calen. Són 3/4 de 8 quan comencem a remuntar muntanya per dins del bosc. Més amunt seguim el barranc de Gorgutes i arribem a una esplanada. Tot seguit pugem per una canal. Quan som a dalt, ja veiem la tartera per pujar al coll de Port Vell (2.600 m). A les 10 i 10, ja som a dalt. D'aquí baixem per la vessant francesa, que també és una tartera molt dreta. A baix ja trobem el primer llac: el Port Vell. Un tros més avall, el segon: el llac Charles, on parem per menjar una mica. Més endavant, el llac Blau, que té un pont penjat per travessar la presa. Aquí planegem una mica fins que trobem un senderó vertiginós, picat a la pedra, que baixa fent ziga-zagues fins a enllaçar amb el camí que puja de baix la vall de Lis i va cap al refugi de Maupas (2.430 m). És la 1 i 20 quan hi arribem. A les últimes pujades he tingut unes rampes i em quedo al refugi, els altres alleugeren les motxilles i se'n van a fer el cim de Maupas (3.108 m): 700 m de desnivell i 2h i mitja de pujada. A 2/4 de 7 ja tornen a ser al refugi després d'una bona pallissa. A les 7 ens donen el sopar i ales 9 anem a dormir després d'un patxaran per celebrar-ho.
Diumenge. Ens llevem a 2/4 de 7, esmorzem una mica i a les 8 comencem a desfer camí. Tenim la boira sota els nostres peus. Com que hem de baixar fins al llac Blau, ens hi endinsem, però aviat remuntem i tornem a estar al sol. A 3/4 d'11 ja som al coll Port Vell. Baixant per la tartera més d'un es fot la nata i arribem al cotxe amb els genolls pelats. Després de passar per uns camins de vertigen, acabem de rematar l'excursió  en un restaurant de Benasque.