Matinal a la Serra de Prades, 22 d'octubre del 2023

Som una bona colla els que sortim amb cotxes cap a Poblet, on encara en recollim dos més. Agafem la carretera de Prades, que deixem de seguida per continuar per un camí asfaltat fins a la casa forestal de Castellfollit, on aparquem. Per una pista ampla per dins dels boscos de Poblet, anem remuntant cap al coll del Perroi. Tot pujant anem trobant bolets, però estan pintats als pins. Quan som al coll seguim la serra del Bosc cap al coll de la Caldereta. Per un senderó acabem de pujar a la Mola d'Estats o les Tres Creus, on, amb unes vistes espectaclars, ens parem per esmorzar. Avui és una mica tard, quasi les 11. Després de fer-nos la foto de grup seguim cap a la Taula dels Quatre Batlles i cap al clot del LLop, des d'on davallarem direcció als Cogollons, però un tros avall veiem que anem tard i decidim no anar-hi. Ens desviem pel camí de l'Argentada, que ens porta al barranc de Castellfollit, a un quilòmetre dels cotxes.

 

Matinal a Vallespinosa, 8 d'octubre del 2023

Un any més comencem les matinals aprofitant la Festa del Bosc de Vallespinosa. Així que a les 8 sortim amb cotxes cap a les Eres de Vallespinosa, on els deixem. Ja estan preparant la festa. Nosaltres anem cap al poble i enfilem camí cap al castell, passant per davant les runes de Santa Maria. Per un camí ample pugem fins al coll de Valls i agafem un senderó que puja fins al castell de Saumella, on parem per esmorzar. Avui hi ha boires i no es veu el mar, però la vista és espectacular. Continuem pel camí Nou de Cal Coca fins al coll de les Agulles, des d'on davallarem cap el castell de Saborella. Uns quants encara pugem fins a dalt la torre grimpant per les gruixudes parets del castell. Ens fem la foto dins el pati del castell (sembla un bosc, li aniria bé una neteja d'arbres). Baixem cap al mas del Pava, on encara trobem la font que raja. Pel camí de Comadevaques, pugem fins a Vallespinosa. La festa està molt engrescada i hi fem una volta tot fent la cerveseta. Uns quants es queden a dinar i la resta anem cap a casa.

 

Sortida al Aneto, 7 d'octubre del 2023

El passat divendres 6 d’octubre, 8 excursionistes del Ceq vam anar a dormir a Benasc, per l’endemà matinar de valent, i pujar amb cotxe fins al refugio de pescadores, que està sobre els 1900 mt d’alçada. A l’estiu has de pujar amb un bus preparat, però fa 15 dies que es permet pujar amb cotxe. La pista està en bon estat, tot i que botem de valent...

Des d’allí i amb els frontals (són les 7 del matí) anem fent barranc amunt. A les 8 ja despunta el dia i hem avançat força. Arribem als ibons de Coronas entre les 9 i quarts de 10. Paradeta i seguim per encarar el coll de Coronas, ja passats els 3000 mt. Un cop al coll, hem de travessar un tros força dolent, amb gel i terra. Optem per fer-ho sense ferralla, passant aplomats a la paret. Amb molta cura (el gel està molt lleig i dur) anem travessant tots. Un cop passat aquest punt, en mitja horeta som al pas de Mahoma, que té bones mans i peus per agafar-te, i això sí, una bona caiguda...Vigilem i passem tots per coronar l’Aneto (3404 mt) sense creu (la van retirar fa 15 dies per arreglar-la)... A la una del migdia comencem a desfer el camí. Se’ns fa llarga i pesada la baixada, no arribem mai més...Després d’una bona parada per reprendre forces, ja ho veiem amb més bons ulls..A les 6 som als cotxes.

Ha estat una bona excursió, amb força calor que ens ha acompanyat tot el dia. Hem pogut fer l’Aneto, el cim més alt dels Pirineus!!! 

Ramon Mullerat

 

Sortida 16-17 setembre, Gourgs Blancs

 Són les set de matí. Amb puntualitat suïssa, conduïm direcció Benasc. Poc abans d’arribar-hi, parem a Campo, on aprofitem per esmorzar i agafar forces. Allà recollim dos companys més. Ara que ja tenim el grup al complet, els sis ens dirigim al pàrquing de la Vall d’Estós (1300 m). Carreguem les motxilles i iniciem el llarg camí que ens portarà al refugi d’Estós (1895 m). Durant el recorregut, passem per la coneguda cabana del Turmo. La temperatura és càlida i els vuit quilòmetres i 620 m de desnivell ens fa suar de valent. Com de costum, passem la tarda tot gaudint de l’entorn, jugant a les cartes i entre riure i riure, arriba l’hora de sopar. No hi podien faltar les famoses mandonguilles d’aquest refugi. L’endemà comencem l’ascensió al cim amb les primeres llums del dia. Ràpidament anem guanyant alçada. Avui ja fa més fred i sabem que cap al migdia ha d’augmentar el vent. No tenim temps a perdre. Un cop superat el “Ibón superior de Guias”, el voregem per l’esquerra per pujar al “Puerto de Guias”. Mengem una mica i enfilem el camí al cim per la seva imponent vessant sud. Les fites ens marquen un itinerari cada cop més vertical, on finalment, haurem de fer servir les mans per superar els últims metres i coronar en nostre objectiu: el Gourgs Blancs, amb 3129 m. La vista és espectacular. Una creu recorda a Jean Arlaud, un metge pirineista que va participar en la primera expedició francesa a l’Himalaya. Celebrem l’ascensió i amb celeritat iniciem la baixada, quasi dos mil metres de desnivell negatiu ens separen dels cotxes

Ramon Mulllerat