dimarts, 22 de desembre del 2020

Matinal la Clàssica d'hivern, 20 de desembre del 2020


Un any més, a les portes de l'hivern, tornem a fer la Clàssica. Som un bon grupet. Amb una boira que no ens ha fallat mai, comencem la matinal pujant cap a Montargull. Carenegem per la serra de Montfred, pugem al sostre de la Segarra (el Galutxo), passem per davant de Santa Fe quasi sense veure-la i, al coll de les Guixeres, travessem la carretera per anar a Can Plaça. Fins aquí ens ha fet molt de vent i molta humitat. Ens enclotem cap a la masia de ca l'Esteve de Baix, on, a recer de les parets del mas, esmorzem. Continuem baixant i, encara que no fa gaire vent, dels arbres cau plugim de la boira. Arribem al camí que baixa de la cruïlla de Civit i, per un camí quasi perdut, pugem cap a Bellmunt, que tampoc no veiem tot i que passem a uns centenars de metres del poble. Per pista davallem cap a Rocamora, on ens fem la foto de grup davant l'ermita de Sant Jaume. Remuntem pel clot de Santa Coloma fins a dalt el pla del Mirall. Seguint la serra de la Portella, fem cap a ca l'Esteve de Dalt. Visitem les runes de Sant Miquel de la Portella, continuem cap a Cal Torres de la Serra i sortim altre cop al coll de les Guixeres. Baixem cap a Santa coloma per la costeta Vermella. Avui el sol ha brillat per la seva absència.















 

diumenge, 13 de desembre del 2020

Matinal Senders de Goda, 13 de desembre del 2020

El dia d'avui pinta bé: bona temperatura i cel clar. Com sempre sortim dels Pagesos. Anem a agafar el camí ral d'Igualada. A la creu de Barràs ens decantem pel camí de la Serra, que va per sobre del camí ral; els dos camins s'ajunten davant de Cal Quildo. Continuem fins a la partida de la Torre, on parem per esmorzar. Seguim i deixem el camí ral i per un senderó molt perdut pugem fins a dalt d'un turonet (658 m), on hi ha les restes d'una torre circular, que està menjada pel bosc i és molt difícil de trobar (les runes tenen una alçada d'1,50 m i 1 m de gruix). Per un senderó baixem cap el mas Cal Roset; quan gairebé hi som, comencem a remuntar pel costat de la riera de Goda: un camí obac molt maco. Arribem a la Goda, on només queden runes i la capella de Sant Pere (la teulada és un jardí). Baixem per la pista fins a la masia, encara empeu, de Cal Tauler i tornem a agafar la riera de Goda; la seguirem fins a l'hort del Recasens, un llogaret molt bonic, amb moltes fonts i varietat d'arbres. Pugem fins a la Bovera. Quan som a Aguiló, agafem el camí cap a les granges del Padró i anem a trobar el camí ral Santa Coloma-Igualada. Arribem a la vila a quarts de 2. Ens ha fet un dia preciós. Bona companyia i racons espectaculars, "de pel·lícula".

Nota: De moment no he pogut extreure cap foto de la targeta de la càmera.

La Goda (foto: Pep Solé)

 

dimecres, 9 de desembre del 2020

Matinal a Savallá del Comtat, 6 de desembre del 2020

Hi ha moltes ganes de sortir i avui organitzem una matinal per whatsApp. Agafem el camí de Savallà, cap a dalt els costers del Codony. Fa un dia molt emboirat i ventós. La sensació és de molt de fred i el tapaboques no ens fa gens de nosa. Sortim davant de Cal Calbet, continuem per la pista cap a la Casablanca, on agafem el camí  a Cal Roset i aquí fem drecera i tirem pel mig dels camps per arribar a la masia de Bardines -antigament hi havia camí directe, però ha desaparegut i ara fa una bona volta. Ja per camí, continuem fins a Savallà, on anem a esmorzar al cafè; és d'agrair perquè avui parats al carrer no s'hi està gaire bé. Després de fer un esmorzar més llarg del normal, continuem baixant cap a Llorac. Aquí continuem remuntant pel costat del riu Corb fins que trobem el camí a la Cirera. Pugem fins a dalt el castell, on hi toquen tots els vents. Davallem pel camí de la Rasa fins al clot de l'Andreu, des d'on comencem a remuntar fins al corral del Foraster, que està tocant a la carretera de Talavera. Un centenar de metres avall, prenem el camí de Cal Xoques. Davant la masia hi ha una alzina monumental, es necessiten tres persones per abraçar-la. Més endavant passem per les runes de la masia dels Capellans. Passada la font Gran, ja som a dalt a Montargull. Ara sí, tot baixada fins a Santa Coloma. Badant, badant hem fet 22 km i no hem vist el sol fins arribar a la vila.




Cal Roset

Masia de Bardines

Savallá




LLorac


La Cirera


Cal Xoques, alsina monumental


Masie del Capellans

Montargull


 

dimarts, 1 de desembre del 2020

Matinal a la Punta Alta, 29 de novembre del 2020

Després de molts dies sense matinals, avui les reprenem anant a la Punta Alta. Com sempre, sortim a les 8 de la Muralla. Agafem direcció Figuerola. Passada l'ermita de Sant Salvador, al costat de l'era del Casagran, agafem un senderó. Com que ha plogut la vigília, quan arribem al torrent de l'Argila, ens trobem amb una rampa que rellisca molt i l'hem de vorejar. Arribem a Guialmons pel camí de Sant Gallard, on agafem el camí cap a la Punta Alta (626 m). Passem pel costat, no hi pugem perquè  dalt és un bosc i no té cap visibilitat. Més endavant trobem una altra punta (618 m) i tenim unes molt bones vistes, amb boires baixes. Com que fa sol ens hi parem per esmorzar. Continuem carenejant  altres puntes i davallem cap a la carretera de les Piles a Pontils. La seguim fins al mas de Tous, on baixem cap el torrent de Biure. Seguint-lo arribem al llogaret anomenat la Terra Promesa, al capdavall hi ha la resclosa de Pontils, un racó preciós. Desgrimpem la presa i continuem fins a Pontils. Pugem al Castellot (castell de Pontils), aquí ens fem la foto de grup. Davallem per darrere, però ens despistem una mica  i ens costa trobar el camí (sort de la memòria d'un i algun altre!). Baixem cap a la font de Sabanic i seguim cap a Cal Caselles i Cal Roseta. Travessem el riu Gaià, que baixa a l'ample. Ens hem de descalçar perquè no hi ha cap passera. L'aigua és freda i al fons hi ha un fang molt finet que ves a saber què és! Després de fer-nos un fart de riure continuem cap al mas de les Planes, Sant Gallard i, ja passada la 1, arribem a la vila havent fet una circular de 18 km.