Vam sortir el divendres
18 d’abril a les 9:00h, del parc de Tortosa. Al costat hi havia el riu Ebre.
L’objectiu era seguir els dos últims trams del GR-99 i arribar fins on
desemboca el riu. Després de fer-nos fotos (va costar molt, que érem més de
70!)i lligar-nos bé les sabates, vam començar a caminar. Els que anaven per
feina anaven al davant i els que caminaven xino-xano anaven al darrere. Quan ja feia una estona que
caminàvem, ens vam trobar una gavina electrocutada, sota un pal d’alta tensió.
També vam veure un porc senglar gegant i un de petit (per sort, estaven tancats
en una mena de corral). Després ens vam trobar dos camins, un passava per sota
l’autovia i l’altre girava vora un turonet. Ens vam decidir pel segon i no ho
hauríem d’haver fet, ja que vam fer molt més tomb. Quan per fi vam veure
Amposta, ens vam treure un pes de sobre perquè ja era la hora de dinar. Vam
dinar en un parc vora el riu: macarrons, empanades, entrepans, arròs... També vam
posar els peus dintre el riu Ebre i fins hi tot un dels nens més petits s’hi va
banyar. Al cap de poca estona vam continuar caminant i vam haver de passar per un pont molt llarg. Semblava que no
s’acabés mai. Quan és va acabar el pont, vam entrar en un camí que seguia el
canal que el feien servir per regar els camps d’arròs. Aquest paisatge el vam
estar veient durant dues hores: va ser molt pesat. Com que feia un airet mol fi les gorres ens
volaven i ens queien a l’aigua del canal. En total ens n’hi van caure quatre. També
feia molt de sol i tothom és posava crema solar, menys una família que es va
confondre i és va posar crema corporal enlloc de crema protectora (al vespre estaven
tots ben vermells). Quan per fi vam arribar a l’alberg ens vam poder dutxar i
ens vam sentir alleujats.
L’endemà vam sortir a les
nou de l’alberg.Eel nostre destí ara era Riumar on ens podríem banyar a la platja.
Després de caminar una estona vora el riu vam tornar a trobar el canal, aquest
cop, per sort, a la dreta teníem palmeres. Després de caminar una bona estona ens
vam trobar un home que feia obres al canal i ens va dir que encara quedaven uns
3 Km per arribar a Riumar. Però no era cert, encara en quedaven molts més. Més
tard vam parar a fer un mos i al cap d’una estona vam continuar caminant per un
caminet ple d’arbres que ens va portar al far del Garxal. Aquí vam acabar
l’excursió la majoria de nens. Els pares van continuar a peu fins a la platja
de Riumar, i allí vam dinar de pícnic. Els més valents es van atrevir a
capbussar-se al mar i d’altres van preferir fer la migdiada estirats a la
sorra. Després cadascú va tornar a casa seva (amb cotxe, és clar!).
