Dimecres 6. Som tres els que sortim de Santa Coloma cap a Anso (Aragó), on ens trobem amb dues companyes navarreses. Després de dinar, tots plegats anem cap al càmping-refugi d'Asolace, tocant a Isaba (Navarra). Un cop instal·lats, anem a deixar un cotxe al refugi de Linza, que està a uns 20 km i on tenim previst fer cap l'endemà. La predicció del temps per al cap de setmana no és gaire bona, però ens arriscarem a veure què podem fer. Tornem cap el càmping a sopar i a dormir.
Dijous 7. Amb temperatura sota 0 comencem la travessa des del mateix càmping, seguint les ratlles blaves i vermelles (Camino Real). Per dins del bosc anem pujant fins al collado Bazkomurua, on deixem el camí Real i de seguida sortim del bosc. Continuem pujant prats amunt. La neu està molt esventada: en alguns llocs n'hi ha molta i en altres no n'hi ha gens. Després d'haver fet més de mil metres de desnivell arribem al cim Txamantxoia (1.945 m). Hi fa molt bona hora i ens hi estem una bona estona contemplant les vistes. A baix de tot ja veiem el refugi Linza, on hem d'anar. Després de menjar una mica, comencem a davallar per un corriol molt dret i sense gens de neu. Quan arribem al bosc, n'hi ha uns 40 cm, però, com que anem avall, no patim gaire. Arribem al refugi passades les 3. Passem la tarda reposant i jugant a cartes. Comencen a caure gotes. Per demà no pinta gaire bé.
Divendres 8. Ens llevem i està plovent. No podem fer res. No volem estar tot el dia tancats al refugi i anem a fer de turistes per la zona. Al vespre la pluja ha desfet molta neu, però comença a nevar.
Dissabte 9. Ens llevem amb dos dits de neu nova. Fa un dia clar i fred. Ens abriguem i comencem la sortida des del Plano de la Casa, direcció al Paso del Caballo (pas entre les roques). Quan som a dalt, entrem al bosc de Gamueta, i remuntem per dins la fageda fins al Collado del Oso, on trobem un petit refugi de llauna. A partir d'aquí anem tirant a camp obert. Fa molt vent i és gelat, però amunt que fa pujada!. Un dels companys no es troba bé i dos es retiren. Els altres tres continuem. Quan gairebé som a dalt, el terra és una pista de gel. Sortim en una punta que ens pensem que és el cim, però encara ens queda una estona de caminar. Quan arribem al coll, dos ens quedem a 10 minuts del cim: és massa exposat. L'altre company sí que fa el cim de Ginebral de Gamueta (2.329 m). Les vistes són espectaculars i, com que el vent ha parat, fa molt bon dia. Gaudim molt de la baixada fins al refugi, on arribem a l'hora de dinar. També hem fet 1.000 m de desnivell en uns 12 km. Mentre dinem el temps canvia molt i decidim marxar abans no en enxampi una nevada grossa. Anem cap a Ulzurrun, el poble de les companyes. Després d'un bon sopar al bar de poble, anem a dormir a casa seva.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada