Al final només som tres els que fem la sortida a la muntanya. Però igualment marxem de Santa Coloma cap a Andorra a 2/4 de 10. Travessen tot Andorra fins al poblet del Serrat, on passat el poble hi ha l'entrada al Parc Natural de la Vall de Sorteny. Hi arribem just sense posar cadenes, ens hem trobat un cotxe que les posaven a 300 m del pàrquing. Carreguem les motxilles i comencem a caminar. Al principi la neu està molt xafada i podem anar sense raquetes, però un tros més amunt ja ens les hem de posar perquè no hi ha arribat tanta gent. Després de 3/4 d'hora arribem al refugi Borda de Sorteny, quasi colgat de neu. Ens instal·lem i dinem, després anem a fer un volt amb raquetes, però com que hem d'obrir traça no anem massa lluny i al cap de dues hores ja som altre cop al refugi. Acabem de passar la tarda jugant al dòmino. A l'hora de sopar el refugi està a tope: alguns només pugen a fer una fondue o una raclette se'n tornen. Nosaltres sopem el menú del refugi: puré de pastanaga i macarrons a dojo. A 2/4 de 10, a dormir.
Diumenge. Ens llevem a les 7, esmorzem i a les 8 i 10 sortim. Fa un dia molt clar, però també fa molt de fred. Obrim traça sobre neu pols i en alguns llocs ens ensorrem dos pams. Anem pujant cap a l'estany de l'Estanyó, hi arribem després de 3 hores i més de 400 m de desnivell. L'estany està colgat de gel i neu, perquè sabem que és allà, que si no ningú s'ho creu... Per davallar és més fàcil, ja tenim la traça feta i en poc més d'una hora ja som al refugi. Carreguem les quatre coses que hi havíem deixat i tirem cap al cotxe. Baixant sembla una rambla de tanta gent com puja cap el refugi. Sortim d'hora d'Andorra per no trobar cua. Quan som a la duana no hi ha ni un guàrdia civil, deuen voltar per les muntanyes buscant el president Puigdemont. Parem a dinar a Adrall i després directes a casa.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada