Centre Excursionista Queralt: Sortida als Astazus, 4-5 de agost del 2018

dimarts, 7 d’agost del 2018

Sortida als Astazus, 4-5 de agost del 2018

Dissabte, a 2/4 de 4 de la tarda, sortim de Santa Coloma 4 excursionistes cap a Bielsa. Aquí agafem la carretera que va al parador de Bielsa, però abans d'arribar-hi trobem el refugi de Pineta (1.280 m), on hem quedat amb tres companys. Aquí sopem i dormim.

Diumenge. Ens llevem molt d'hora, esmorzem i agafem els cotxes per fer els 2 km de carretera fins al pàrquing del parador. Poc abans de les 7, quan punteja el dia, comencem a caminar. Pel mig d'una fageda anem remuntant fins a la font d'Esquinarasnos, on s'acaba la vegetació. El camí continua fent ziga-zagues fins al balcó de Pineta (2.520 m). Hi arribem a 2/4 de 10 i parem a fer un pica-pica. Continuem per una vall amb un marc incomparable: al fons tenim els Astazus, a l'esquerra el Mont Perdut i el cilindre de Marbore, amb tota la seva glacera espectacular. Anem pujant, passant pel llac de Marbore i fent algunes clapes de neu. Quan ens encarem cap el coll d'Astazu, trobem una llengua dreta de neu i la superem pel costat. Dalt del coll, a 2.955 m, un altre marc de bellesa sense igual: la Bretxa, el salt d'aigua de Gabarnie, el Vignemale... Després de gaudir de les vistes, continuem per un camí encrestat fins al primer pic, el Petit Astazu (3.037 m). Són 2/4 de 12, fem la foto i cap a l'altre pic. Baixem fins al coll de Swan i anem pujant per unes grades fins a l'Estazu Gran (3.071). Són 2/4 d'1. Les vistes —no cal dir-ho—, espectaculars. Fa un dia clar, no fa calor ni vent: un dia per no baixar. Però, què hem de fer?, doncs baixar per anar a fer-ne un altre. Així que davallem cap al coll de Swan i d'aquí cap al llac Marbore i al balcó de Pineta, on fem cap a les 2. Mengem una mica abans de desfer totes les zzz que hem fet al matí. Arribem a les 5 a la vall de Pineta. Al refugi no ens volen fer res de menjar, ens partim un entrepà aixafat que algú portava i una coca-cola, i carretera i manta.

Ha sigut una sortida una mica dura —hem fet 22 km amb un desnivell de 1900 m—, però molt maca. Ens hem tret l'espina de l'any passat de no haver-la pogut fer per la pluja.