Centre Excursionista Queralt: Sortida al Mont Perdut, 2-3-4 d'agost del 2019

Divendres 2 d'agost. A 2/4 de 4 de la tarda, sortim de Santa Coloma 5 cotxes amb 19 excursionistes cap a Aïnsa, on parem per estirar les cames. Continuem carretera amunt cap a Escalona, on ens desviem per entrar per una carretereta d'un sol sentit al Cañón de Añisclo: espectacular! Vora les 7 arribem al poblet de Nerín, on només vuit tenim l'alberg reservat. El jovent s'ha d'espavilar per buscar lloc per acampar. Els de l'alberg ens diuen que a la plaça hi ha un senyor que fa culleres de boix, que per 10 € per tenda els deixarà acampar en un tros seu. I així ho fan. Una vegada instal·lats, fem una volta pel poble (aviat està vist) i esperem l'hora de sopar a la terrassa de l'alberg amb unes vistes espectaculars. Al vespre arriben 3 companys més.

Dissabte 3 d'agost. Ens llevem a 3/4 de 5, esmorzem sense gana i anem a buscar el bus a 2/4 de 6. Per una pista de 10 km ens puja fins a dalt el coll. Punteja el dia quan comencem a caminar cap el mirador de Ziarrazils, on tenim tota la vall d'Ordesa als nostres peus. Anem vorejant per sobre la Faixa de Pelai. A baix de tot es veu el camí que va al salt d'aigua de la Cola de Caballo al circ de Soaso. Durant tot el camí tenim unes vistes increïbles de la vall. Al fons ja veiem els pics el Cilindro, el Monte Perdido i la Cresta de Olas, i als seus peus el refugi de Góritz, que sempre està ple de gent i de tendes. Poc abans d'arribar-hi, parem per esmorzar. El jovent ja era al refugi i ha hagut de recular fins on som la resta. Havent esmorzat, continuem pujant. El jovent no perd el temps, s'avança,i agafa la via normal: per la tartera de la Escupidera. Els altres, quan som quasi davant la Ciutat de Pedra (caos de blocs!), decidim fer un altre camí i comencem a pujar molt dret cap a Punta Escaleras, on hem de grimpar una mica per accedir a la cresta. Davallem un tros i ja som a les parets del Monte Perdido, on també haurem de fer un parell de grimpades per arribar a la rampa final del cim. Són poc més de les 12 quan fem el cim Mont Perdut (3.355 m). Els joves ja fa dues hores que hi són. Hi deuen haver pujat volant, no hi ha res com ser jove! El cim està ple de gent, però per les vistes ha valgut molt la pena haver fet l'esforç de pujar. Ens estem una bona estona gaudint del paisatge, mengem una mica, ens fem la foto tots 22 i comencem a baixar. Els joves, no ens n'adonem, i ja no hi són. Davallem per la tartera de la Escupidera cap a l'estany Gelat, que està als peus del Cilindro. Alguns valents hi pugen i uns altres -encara més valents- es banyen a l'estany, que, com diu el seu nom, està gelat! Després de reposar una estona mentre esperem que baixin els que han anat a fer el cim, continuem la baixada cap el refugi de Góritz, on arribem quasi a les 4. Dinem una mica i a les 4 i 20 comencem a desfer tota la cornisa que hem fet al matí fins a la parada de bus. Hi arribem just per agafar-lo a 2/4 de 7. Hi ha 3 companys que van més endarrerits i baixaran amb el següent, a les 8. Un cop a Nerín tenim temps de dutxar-nos i fer la cerveseta tot esperant el sopar. N'hi ha uns quants que agafen el cotxe i ja marxen cap a casa. La resta, uns cap a les tendes, uns altres a buscar el sopar al poble del costat i els que tenim plaça a l'alberg, a 2/4 de 9, sopem i després prenem la fresca a la terrassa amb un patxaran per relaxar-nos.

Diumenge 4 d'agost. Ens llevem tranquil·lament. Un marxa de pressa amb uns quants campistes, la resta esmorzem -si es pot dir així- una magdalena i torrades de pa sec amb melmelada, llet i aigua bruta enlloc de cafè. Els sopars i l'habitació un 10, però els esmorzars, un 0. Quedem quatre cotxes. Repartim la gent i arrepleguem la resta del campistes i avall cap a Escalona. Aquí ens separem, dos cotxes van cap a buscar una bassa per banyar-se i passar el dia i els altres dos, directes cap a casa.

Ha estat una sortida molt maca, però has d'estar preparat per fer-la. Han sigut 10 hores en moviment, 23 km i 1.552 m de desnivell acumulat. Dos dies després encara tinc "agulletes" (feia molt temps que no en tenia), però ha valgut la pena patir una mica.