Cap de setmana intensiu. Comencem divendres amb una xerrada de nivologia i seguretat a la muntanya, que ens fa el nostre company Ruben: els allaus, com es fan, com es desencadenen i, en cas que algú hi quedi atrapat, com rescatar-lo.
Dissabte. Un bon grupet sortim de Santa Coloma a les 7 cap a la vall de Tavascan. A la Pobla de Segur, parem a esmorzar en un bar, on casualment coincidint amb uns colomins. Continuem carretera cap el poble de Tavascan, on agafem un carretereta que puja a l'estació d'esquí. Aquí hi ha el refugi de la Pleta del Prat, on fem nit. Són 2/4 d'1 quan agafem els estris i tirem amunt a buscar un lloc amb pendent per poder fer pràctiques d'autodetenció (per, si caus, frenar-te amb el piolet o els braços). A les 3 parem per dinar. Tot seguit comencem les pràctiques de localització d'un excursionista enterrat per una allau. Utilitzem l'aparell ARVA, pales i sondes. Colguem de neu 2 aparells. Un de seguida el trobem, l'altre ens costa molt pel fet que qui l'ha enterrat s'ha decuidat de connectar-lo. La feina ha sigut trobar-lo: hem hagut de palejar mitja muntanya! Quan marxa el sol la temperatura cau en picat i retirem cap el refugi a esperar l'hora de sopar. Mentrestant juguem a cartes i escoltem un concert de contrabaix a la terrassa. A les 8 sopem.
Diumenge. Ens llevem a les 7, esmorzem i a les 9 sortim per anar a fer un pic. Anem fins el lloc on vam fer les pràctiques i ens emparrem canal amunt tot fent ziga-zagues perquè és dreta. Fa molt bon dia i arribem a un replà ben acalorats. Reposem una estona. Continuem per un pendent més planer fins que entrem a una segona canal encara més dreta que l'anterior. Arribem al coll del Forn i ens aturem per reagrupar-nos i menjar una mica. Ens queda encara una última rampa i carenejar fins al pic de Coma del Forn (2.683 m). És quasi la 1 quan fem el cim. Fa un dia de primavera i sense gens de vent. El cel està molt clar i les vistes -no cal que ho digui- espectaculars. Ens hi estem una bona estona i comencem a davallar cap els estanys de Mascarida, on el pendent és més suau. La baixada és divertida: la neu és tova i fem bona petjada, però encara trobem algun racó glaçat. Passades les 3 ja som un altre cop al refugi. Hem fet una circular de més de 8 km i 964 m de desnivell. Podem dinar al refugi després de pregar una mica, ja que estaven tancant la cuina. Tipets i contents d'haver fet una sortida molt maca i amb bona companyia, agafem carretera i cap a casa fins a la propera.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada