Un any més, per tancar la temporada, anem a Montserrat, tot i que una setmana més tard per culpa del covid-19. Som uns 30, que a les 6 de la tarda prenem la sortida amb una mica de calor. Passem per Bellprat a les 7 i 20; pugem cap al castell de Queralt, i són les 8 i 13, quan hi passem. Pel camí de la Censada, es perd un grup, que va a sortir a la carretera abans d’hora. A les 10 i 26, però, estem tots sopant a la Censada. Aquest any no tenim ni una mica de lluna, així que ens toca tirar de frontals. Arribem a la Torre de Claramunt a la 1 i 56. Ens refresquem, ens curem els peus i enfilem cap a la Massana, on arribem a les 5 i 56. Al coll del Bruc ens ha sorprès veure un “tren de satèl·lits”: 60 punts de llum perfectament alineats i desplaçant-se. Recuperem forces amb les begudes que ens han portat els encarregats de l’avituallament. Els sòlids, cadascú ha portat els seus. Reprenem l’últim tram. Com que anem una mica més tard i hi ha boira, no pugem a la foradada per veure la sortida de sol. Arribem a Montserrat a les 8 i 44. Ens ve a rebre el monjo colomí Ramon Oranias, com ja és costum. A les 9 i 14, després d’haver-nos fet la foto de grup, marxem cap a casa amb els companys que ens han vingut a buscar amb el cotxe.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada