Són les set de matí. Amb puntualitat suïssa, conduïm direcció Benasc. Poc abans d’arribar-hi, parem a Campo, on aprofitem per esmorzar i agafar forces. Allà recollim dos companys més. Ara que ja tenim el grup al complet, els sis ens dirigim al pàrquing de la Vall d’Estós (1300 m). Carreguem les motxilles i iniciem el llarg camí que ens portarà al refugi d’Estós (1895 m). Durant el recorregut, passem per la coneguda cabana del Turmo. La temperatura és càlida i els vuit quilòmetres i 620 m de desnivell ens fa suar de valent. Com de costum, passem la tarda tot gaudint de l’entorn, jugant a les cartes i entre riure i riure, arriba l’hora de sopar. No hi podien faltar les famoses mandonguilles d’aquest refugi. L’endemà comencem l’ascensió al cim amb les primeres llums del dia. Ràpidament anem guanyant alçada. Avui ja fa més fred i sabem que cap al migdia ha d’augmentar el vent. No tenim temps a perdre. Un cop superat el “Ibón superior de Guias”, el voregem per l’esquerra per pujar al “Puerto de Guias”. Mengem una mica i enfilem el camí al cim per la seva imponent vessant sud. Les fites ens marquen un itinerari cada cop més vertical, on finalment, haurem de fer servir les mans per superar els últims metres i coronar en nostre objectiu: el Gourgs Blancs, amb 3129 m. La vista és espectacular. Una creu recorda a Jean Arlaud, un metge pirineista que va participar en la primera expedició francesa a l’Himalaya. Celebrem l’ascensió i amb celeritat iniciem la baixada, quasi dos mil metres de desnivell negatiu ens separen dels cotxes
Ramon Mulllerat
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada