Puja-i-baixa a la Cerdanya Francesa, 27 de juliol del 2024

Aquesta vegada som vuit els que ens trobem a les 6 del matí per anar a la Cerdanya. Agafem direcció Puigcerdà, on travessem la frontera, i anem fins al poblet francès d'Eine. Pugem fins al pàrquing del les pistes d'esquí Eine 2600. Són quasi es 9 quan comencem a caminar. Per pistes d'esquí negres anem remuntant molt dret. A l'arribar al pla de l'Orri fem la parada d'esmorzar amb unes magnífiques vistes de la Cerdanya. Continuem pujant una estona més fins a la Cambra d'Ase Occidental. A partir d'aquí anem crestejant per un camí que ja és més suau. Arribats a la cruïlla per pujar a la Cambra d'Ase, ens desviem per agafar la cresta d'Eine. Quan arribem a un pas complicat, es queden dues companyes, la resta continuem fins arribar a la Torre d'Eine (2.831 m). És la 1 quan fem el cim. Unes espectaculars vistes de la Cerdanya Francesa i Catalana! Reculem per trobar-nos amb les companyes i anar fins a la cruïlla per pujar a la Cambra d'Ase (2.744 m). Superant algun pas problemàtic, són quarts de 3 quan fem cim. Una bona hora per dinar, no fa vent i les vistes són impressionants. Després del cafetó, davallem cap a la Cambra d'Ase Oriental i seguim la cresta fins al puig de l'Home Mort, on agafem el llarg camí de baixada fins al pla de la Cambra, on hi ha els remuntadors. Per camí ample acabem d'arribar fins on tenim els cotxes. Una bona circular: 15 km i un desnivell de 1.300 m. Parem a Puigcerdà a fer la cerveseta per celebrar-ho.

 

Puja-i-baixa a Vallter, 13 de juliol del 2024

Per a aquesta sortida només necessitem un cotxe. Som 4 els que a les 6 del matí sortim de Santa Coloma per anar a Setcases i d'aquí pugem a les pistes d'esquí de Vallter 2000. Ens trobem que hi ha molts excursionistes fent diferents rutes organitzades i que ens els anem trobant durant el nostre trajecte: uns cap aquí, altres cap allà. Són 2/4 de 9 quan enfilem camí. Fa fresqueta, però quan arribem a la portella de Mantet també fa molt de vent i pràcticament no ens deixarà en tot el dia. Ben abrigats continuem cap al primer objectiu, el pic de la Dona (2.702 m). Són les 10 quan el coronem. Davallem una mica fins a posar-nos a recer del vent per esmorzar. Continuem per una carena molt llarga amb unes vistes espectaculars. Arribats al coll de la Geganta (2.600 m) comença l'Esquena d'Ase, que ens pujarà a la Creu de Bastiments ( 2.858 m). Seguim la cresta i arribem al punt més alt, Bastiments (2.881 m). Són 3/4 de 12. Una mica més de carena i, passat el pas del Bou, fem el Piolet de Bastiments (2.880 m). Després de fer-nos les fotos pertinents de cada punta, reculem fins a trobar el camí de baixada al coll de la Marrana (2.531 m), on farem l'última pujada per anar al Gra de Fajol (2.714 m). És la 1 tocada. Un cim molt maco, tot una roca blanca. Aquí la boira ens tapa les vistes. Com que el vent continua bufant, davallem de seguida més avall del coll de la Marrana, a l'estany Fonedís. Aquí ja no fa vent. Són les 2, hora de dinar. Després del cafetó, continuem cap a les runes del refugi vell d'Ulldeter, on neix el riu Ter. Per pistes d'esquí, baixem fins on tenim els cotxes. Anem a fer unes cerveses i unes coles, i marxem cap a casa tot satisfets.

 

Sortida a la Vall d'Aisa, 6-7 de juliol del 2024

Dissabte a les 4 de la tarda, ens trobem a la Muralla cinc excursionistes per fer la sortida. Tres marxem amb cotxe i els altres dos, amb una furgo camperitzada. Agafem direcció a Osca i passada la ciutat fem una parada per estirar les cames. Continuem fins a Villanúa, que és passat Jaca. Aquí tenim allotjament en un alberg. Fem unes quantes voltes pel poble esperant l'hora d'anar a sopar al bar La Estrella --ens ha fet gràcia el nom. Passades les 10 ens retirem per anar a dormir, uns a la furgo i els altres a l'alberg. 

Diumenge. Ens llevem a les 7 i després d'esmorzar ens trobem i agafem els cotxes per anar fins al poble d'Aisa, que és a l'entrada de la vall. Amb un sol cotxe continuem fins al final d'una pista asfaltada, el pàrquing La Cleta. A 1/4 de 9 comencem a caminar, primer seguim la pista i de seguida comencem a emparrar-nos prats amunt. El lloc és espectacular. Al cap d'una hora i mitja arribem a la zona càrstica: tot un rocallam esquerdat, que amb poca neu és molt perillós. Avui només hi trobem clapes de neu en alguna vora. Anem fent ziga-zagues per guanyar alçada i, quan portem dues hores i mitja, arribem a la Brecha del Aspe, on ens hem d'abrigar perquè hi fa molt de vent i és fred. Ja veiem el cim. Un tros més de pujada i, quan fa poc més de 3 hores que caminem, arribem al pic Aspe (2.645 m). No ens hi estem massa, fem la foto de grup, mengem una mica i avall ràpid fins haver passat el coll, on fa més bon temps. A poc a poc anem davallant els 1.177 m de desnivell i els cinc quilòmetres de pujada que hem fet. Al cap de 6 hores ja tornem a ser a baix, a la vora del riu Estarrun, on ens refresquem els peus i una valenta s'hi tira de cap. Fresquets anem cap a Aisa on farem un bon dinar. És un lloc no massa conegut amb una vall espectacular i uns cims que no són tresmil però valen molt la pena.