Primeres llums del 2024, Sant Miquel del Montclar

Primera matinal del 2024. Com ja és costum anem fins a Biure amb cotxe i pugem a Sant Miquel per veure les primeres llums l'any. Som una collada! A les 7 aparquem els cotxes i comencem a enfilar camí amunt. No ens calen frontals ja que hi ha una bona lluna. Arribats en un punt del camí ens dividim: uns agafem un senderó que puja dret i els altres fan una mica més de volta. Tots ens trobem a dalt la carena. A les 8 ja som a Sant Miquel i ens esperem contemplant les vistes. Hi ha uns núvols que ens fan témer que no veurem com surt el sol. A 2/4 de 9, no esprem més i esmorzem la xocolata i la coca que ens han preparat el Jordi i la Fina. La xocolata calenta ens fa revindre. Per baixar també ens dividim. A les 10 ja tornem a ser a Biure, on ja sí que veiem el sol però entre boires.

 

La Clássica d'Hivern, 17 de desembre del 2023

Comencem la matinal d'avui amb una bona glaçada, però el dia està clar i no fa gens d'aire. Com sempre a la Clàssica d'Hivern, enfilem camí cap a Montargull, on fem una visita breu a l'església de Sant Jaume recentment restaurada. Ara estan desenrunant el castell. Continuem per la serra de Montfred pujant al Galutxo i passant més endavant per Santa Fe. Travessem la carretera de la Panadella per anar a Can Plaça i d'aquí davallem cap a Ca L'esteve de Baix, on acostumem fer la parada d'esmorzar. Aquest any, però,  una companya ens ha ofert casa seva a Bellmunt i per això esmorzarem una mica més tard i a aixopluc. Quan  hi arribem i entrem al menjador, l'escalfor ens tira enrere i esmorzem al jardí, ja que fa un dia molt maco. Després de fer unes bones postres (pastissos de la nostra amiga), seguim camí baixant cap a Rocamora, on també fem una ullada a la capella de Sant Jaume. Ara toca remuntar i ho fem fins a Sant Esteve de Dalt, on només queden runes, i  l'ermita de Sant Miquel de la Portella cada dia està més ensorrada. Seguim cap a Cal Torres de la Serra i el coll de les Guixeres, on tornem a travessar la carretera per baixar pel camí de Montfred. Quan trobem la rasa de la Banya, la creuem i una mica camp a través anem a sortir al camí que passa per la fàbrica de prefabricats. Arribem a Santa Coloma a 2/4 de 2, amb temps encara per anar a fer el vermut.

 

Matinal a Montserrat, 3 de desembre del 2023

Som una bona colla els que avui ens desplacem fins al mas Vinyanova, a tocar del Bruc. Deixem els cotxes i agafem el camí del Bassal dels Gats, també anomenat camí dels Francesos. El senderó puja dret muntanya amunt. Passat el coll de l'Ajaguda, ens parem per esmorzar amb unes bones vistes. Continuem remuntant una estona més fins al coll de l'Albarda. Aquí ens desviem per pujar a l'Albarda Castellana, des d'on tenim una magnífica panoràmica de Montserrat. Reculem fins al coll per seguir el camí. Quan trobem el que puja del monestir, ens afegim a la gentada que puja a Sant Jeroni. Al capdamunt de les escales hi ha el cim (1.236 m). Com que hi ha molta gent, baixem fins al monument a Verdaguer, on antigament hi havia un restaurant, i aquí ens fem la foto de grup. Davallem cap a la capella de Sant Jeroni i agafem el camí direcció al monestir. Un bon tros avall, el deixem per agafar el camí del Pont, que amb uns bons pendents ens baixa a la masia Vinyanova. Hem fet 10 km i quasi 800 m de desnivell. Molt bona sortida!

 

Sortida a Artiga de Lin, 25-26 de novembre del 2023

El passat dissabte 25, deu excursionistes vam anar a dormir al refugi de l’Artiga de Lin, que ens van obrir per nosaltres. El refugi està a 1450 m i una mica abans ja hi havia neu pols. Dissabte a la tarda vam fer una curta passejada i jocs de taula, reservant-nos per a l’endemà.

A les 8 del matí del diumenge, començàvem a pujar pel bosc. Quasi 1.000 m de desnivell era el que ens esperaven. Un cop fora d’un petit tram de bosc, vam seguir pletiu amunt, totalment nevat amb neu pols. Entre 30 i 40 cm depèn dels llocs. Espectacular! Feia fred, però no feia vent i això ajuda molt! Amb 4 hores fèiem el Pas de l’Escaleta (2.400 m), i després passàvem per sota del Tuc de l’Escaleta, canviant de vessant.  Descens per la cresta fins al Pas de la Mounjoye (cota 2.068 m), límit amb França, i avall cap al pàrquing de nou. Total, unes 8 hores d’activitat, sense massa aturades. Canviar-se de roba i buscar un lloc per fer un mos.

No vam fer servir les raquetes (les vam deixar al cotxe) perquè el guarda ens ho va recomanar així, però jo crec que ens haguessin anat bé.

Un bon cap de setmana, malgrat assabentar-nos un cop érem a Pont de Suert, de que el Pepis Llorens Canela (52 anys), ens havia deixat per sempre. Vam poder dedicar-li aquesta excursió a ell, que va ser membre del Ceq i president 4 anys de l’entitat. També al Pep Moix Fabregat (55 anys), que també ens va deixar la mateixa setmana.

Salut i muntanya, per a tots! I per al Pepis, on siguis, sempre et portarem amb nosaltres!

Ramon Mullerat